Investida en minoria, en coalició des d'agost
En les municipals del 28 de maig de 2023 el PP va ser la força més votada, amb el 35,9 % i 11 regidors, quatre més que en 2019. El PSPV-PSOE va baixar de 10 a 9, Vox va pujar d'1 a 4 i Compromís va mantindre 3. Ciutadans i la candidatura de Podem i Esquerra Unida van perdre la representació. En el ple del 17 de juny de 2023 cada grup va votar el seu candidat i Carrasco va ser elegida alcaldessa amb els 11 vots del PP, com a cap de la llista més votada.
Va governar unes setmanes en solitari. A principi d'agost de 2023 PP i Vox van tancar un acord de coalició d'uns noranta punts, i els quatre edils de Vox van entrar en el govern. El seu portaveu, Antonio Ortolá, és quart tinent d'alcalde i regidor de Seguretat i Emergències, i Alberto Vidal, nové tinent d'alcalde, porta Comerç, Família i Infància. Vox gestiona també Turisme i Salut Pública. La convivència ha tingut fregaments, com el xoc de febrer de 2024 per la instal·lació de punts violeta en les festes de la Magdalena.
Vidal ha protagonitzat les principals polèmiques del soci. Durant el debat d'una moció sobre clíniques d'avortament va comparar l'avortament amb l'Holocaust, i l'oposició en va demanar el cessament. El setembre de 2026 Compromís va tornar a reclamar a l'alcaldessa que l'apartara del govern per demanar «l'expulsió dels moros ja» en una conferència, unes paraules que va qualificar de discurs d'odi. No consta cap resposta de Carrasco.
L'oposició la formen el PSPV-PSOE, amb Patricia Puerta com a portaveu, i Compromís. El municipi es dividix en sis districtes: Centre, Grau, Nord, Sud, Est i Oest.
253 milions, l'IBI a la baixa i una taxa del fem amb bonificacions
El pressupost de 2026 es va aprovar el 23 de desembre de 2025 amb els vots de PP i Vox i va entrar en vigor el 28 de gener de 2026, després de rebutjar-se l'única reclamació, presentada pel Sindicat de Professionals de Servicis Socials. Suma 253,2 milions amb els patronats municipals i 239,3 milions sense. És el més gran de la història de la ciutat i el tercer dels que el govern anomena «del canvi». Les 129 esmenes de l'oposició, 82 del PSPV i 47 de Compromís, van ser rebutjades. Compromís afirma que en dos anys i mig no li han acceptat cap de les seues 290 esmenes i qualifica els comptes de «ficticis». Puerta sosté que la pressió fiscal sobre les famílies ha pujat malgrat el discurs oficial.
El govern defén el contrari: «menys impostos, però més servicis». L'IBI urbà baixa un 2 % en 2026, i PP i Vox volen una altra rebaixa igual per a arribar al 10 % acumulat promés per al mandat. La taxa de terrasses fa tres anys que està suspesa, l'impost de vehicles ha baixat un 3 % i hi ha bonificacions en la plusvàlua de les herències. Vox xifra en 9,5 milions l'estalvi per a veïns i empreses. La nova taxa del fem que exigix la llei estatal inclou bonificacions d'entre el 50 % i el 90 %. El PSPV l'anomena «basurazo històric», qüestiona que es presente com un èxit que el 40 % dels contribuents tinga bonificació i ha demanat un informe sobre el llavat de contenidors.
El deute viu era de 35,8 milions a 31 de desembre de 2025, uns 195 euros per habitant, segons el Ministeri d'Hisenda.
Habitatge, Mercat Central i una ZBE rebaixada
En el debat sobre l'estat de la ciutat de setembre de 2025, Carrasco va anunciar l'habilitació de cinc sectors urbanístics per a uns 4.000 habitatges, el 40 % de protecció oficial. El pressupost de 2026 parla de sòl per a fins a 3.800 i de la rehabilitació de més de 500 pisos en cinc barris degradats. També va prometre una línia d'ajudes al lloguer per a joves de 18 a 35 anys, la firma del contracte de reforma del Mercat Central i 300 places d'aparcament al costat de l'estació de tren. El PSPV va proposar un pacte per l'habitatge que incloïa suspendre temporalment les llicències de pisos turístics. Compromís va denunciar que Castelló encapçalava la pujada de la inflació i dels lloguers.
La zona de baixes emissions del centre és un altre punt de xoc. El projecte va eixir avant amb els vots de PP i Vox. El PSPV sosté que l'han convertit en un simple pla d'embelliment, i el seu regidor Jorge Ribes el va qualificar de «covard» i va advertir que podria posar en risc el finançament europeu rebut.
En seguretat, Vox va anunciar la incorporació de 34 nous agents de la Policia Local abans que acabe novembre de 2026. El govern també ha canviat el nom de la plaça del País Valencià per plaça del 9 d'Octubre i ha recuperat la denominació bilingüe de la ciutat.
L'últim front és la creu del Ribalta, retirada el 4 de gener de 2023 per l'anterior govern municipal i cedida al Bisbat. El pacte de 2023 preveu un monument en record de «totes les víctimes de la violència», i Vox exigix una nova creu. El govern assegura que ja ha complit la major part de l'acord, al voltant del 90 % segons l'alcaldessa.
Preguntes freqüents
Qui és l'alcaldessa de Castelló de la Plana? Begoña Carrasco García, del PP, alcaldessa des del 17 de juny de 2023.
Quins partits governen a Castelló? El PP i Vox, en coalició des d'agost de 2023, amb 15 dels 27 regidors.
Quants regidors té l'Ajuntament de Castelló? Vint-i-set: 11 del PP, 9 del PSPV-PSOE, 4 de Vox i 3 de Compromís.
Quin és el pressupost de Castelló en 2026? 253,2 milions d'euros amb els patronats, aprovats per PP i Vox i en vigor des del 28 de gener de 2026.
Es presentarà Carrasco a les eleccions de 2027? Sí, el PP la va proclamar el juliol de 2026 candidata a la reelecció en les municipals del 23 de maig de 2027.