Província de Alacant Comunitat Valenciana Capital de província

Ajuntament d'Alacant

Leer en castellano

L'Ajuntament d'Alacant el dirigix Luis Barcala (PP) des d'abril de 2018. Des de juny de 2023 governa en minoria, amb 14 dels 29 regidors, a un de la majoria absoluta. Vox ha sigut el seu suport per a traure avant el pressupost rècord de 2026, de 367,3 milions, i la nova taxa del fem. El mandat ha quedat marcat pel cas Les Naus, la investigació judicial sobre el repartiment d'habitatges protegits a la Platja de Sant Joan que va forçar la dimissió de la regidora d'Urbanisme. La ciutat ha guanyat quasi 29.000 habitants des de 2021.

Alcalde

Luis José Barcala Sierra des de 2018

Govern en minoria del PP (14 de 29 regidors) amb el suport de Vox en el pressupost.

PP VOX (suport)

Catorze regidors i la clau de Vox

En les municipals de maig de 2023, el PP va obtindre 14 regidors, el millor resultat de Barcala. El PSPV-PSOE en va aconseguir 8, Vox 4, Compromís 2 i Esquerra Unida-Podem 1. Barcala va revalidar l'alcaldia el 17 de juny de 2023 i va prescindir de socis. En el mandat anterior havia governat en coalició amb Ciutadans, que es va quedar fora del ple. Havia arribat al càrrec el 19 d'abril de 2018 com a cap de la llista més votada en 2015, després de la dimissió del socialista Gabriel Echávarri i del fracàs de la candidata del PSOE, Eva Montesinos, en la votació d'investidura.

Sense majoria, el govern depén de Vox en les votacions clau. La nova taxa del fem va eixir avant el desembre de 2024 amb els vots del PP i l'abstenció de Vox, després que una votació prèvia es resolguera amb el vot de qualitat de l'alcalde per l'absència d'un edil de Vox. El pressupost de 2026 es va aprovar amb els vots de PP i Vox davant de PSOE, Compromís i EU-Podem. Quan l'oposició va demanar la reprovació de l'alcalde pel cas Les Naus, el febrer de 2026, PP i Vox la van rebutjar.

El municipi té cinc districtes amb les seues juntes. El PP ja ha confirmat Barcala com a candidat per a les municipals de maig de 2027. Ho va anunciar el juny de 2026 el secretari general del partit, Miguel Tellado, durant les Fogueres.

Les Naus: els habitatges protegits de la Platja de Sant Joan

Les Naus és una promoció d'habitatges de protecció pública alçada per una cooperativa a la Platja de Sant Joan, en una parcel·la municipal que l'Ajuntament va vendre per concurs. A finals de gener de 2026 es va saber que entre els adjudicataris hi havia la regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez, familiars de la directora general de l'àrea i un arquitecte municipal. Gómez i la directora general van dimitir. L'oposició sosté que l'Ajuntament va canviar un model de lloguer assequible per un de venda i que la gestora de la cooperativa va tindre massa pes en l'elecció dels compradors. Barcala va qualificar el que havia passat d'"escàndol", va assegurar que no va saber fins al 27 de gener de 2026 que la seua regidora tenia un habitatge allí i va descartar dimitir. El seu argument és que l'Ajuntament només va posar el sòl i va tramitar la llicència, i que comprovar els requisits dels beneficiaris corresponia a la Generalitat.

El jutjat d'instrucció va obrir diligències l'11 de febrer de 2026 i va remetre la documentació municipal a la UDEF de la Policia Nacional. Gómez va declarar com a investigada el 20 de maig. L'octubre de 2026, la jutgessa va rebutjar per prematures tres peticions d'arxiu, entre les quals la d'una arquitecta municipal, perquè falten diligències com un informe de la UDEF sobre la situació econòmica dels cooperativistes. A més, va ajornar al 9 de novembre la declaració de tres directius de la cooperativa, amb la qual cosa ja són 18 els investigats. L'alcalde no n'és un. El juliol, davant de la comissió d'investigació de les Corts, l'exregidor d'Hisenda Toni Gallego va declarar que Gómez li havia contat en 2024 que tenia un habitatge a Les Naus. Eixe testimoni contradiu la data que dona l'alcalde, i PSPV i Compromís van tornar a demanar-ne la dimissió. L'Ajuntament va anunciar que restringirà l'accés de regidors i càrrecs de confiança a l'habitatge protegit. Tots els investigats gaudixen de la presumpció d'innocència.

Fem, neteja i comptes

El pressupost de 2026, de 367,3 milions d'euros, és el més gran de la història de la ciutat. El ple el va aprovar inicialment el 29 de desembre de 2025 amb els vots de PP i Vox. El febrer de 2026, la mateixa majoria va inadmetre per 17 vots contra 11 les quatre reclamacions presentades, cosa que en va permetre la publicació definitiva. El deute és baix: segons el Ministeri d'Hisenda, devia 22,7 milions d'euros a 31 de desembre de 2025, uns 62 euros per habitant.

La taxa del fem aprovada per a 2025 va ser la decisió fiscal més polèmica. El govern la va justificar per l'obligació legal que la taxa cobrisca el cost real del servici, perquè l'anterior no arribava al 40 %. Els rebuts van passar a oscil·lar entre 69 i 144 euros segons la grandària i el valor cadastral de l'habitatge. En un habitatge xicotet, el rebut va passar d'uns 22 euros a uns 84. En el mateix ple de desembre de 2024 es va validar la zona de baixes emissions que exigix la llei estatal.

La neteja la presta Netial, la unió temporal de Prezero i FCC Medio Ambiente. El juny de 2026, la Junta de Govern va aprovar un tercer modificat del contracte, de 5,64 milions, per a reforçar la neteja de barris i caps de setmana amb 22 vehicles i fins a 120 treballadors. Abans n'hi va haver dos més, de 5,06 i 7,2 milions, per a la poda, la runa i els ecoparcs. El PSOE denuncia que el contracte ha crescut en 26,5 milions "sense agranar més" i abans que acabe l'auditoria externa encarregada al desembre.

La moratòria als pisos turístics

El desembre de 2024, el ple va aprovar la suspensió durant un màxim de dos anys de les llicències per a nous habitatges d'ús turístic en tot el municipi. També va vetar els edificis sencers destinats a apartaments turístics, incloses pensions i albergs, pel "dany" que causen al mercat residencial. El febrer de 2026, un jutjat va desestimar el recurs de l'Associació d'Apartaments Turístics de la Comunitat Valenciana. Segons l'Ajuntament, des de la moratòria s'han denegat tots els certificats de compatibilitat urbanística per a esta activitat. Només en 2026 s'han obert 57 expedients d'investigació, 26 procediments sancionadors i nou suspensions d'activitat. El regidor Antonio Peral preveu aprovar abans de final d'any la regulació definitiva, vinculada a la modificació puntual número 52 del Pla General.

Preguntes freqüents

Qui és l'alcalde d'Alacant? Luis Barcala, del PP, alcalde des del 19 d'abril de 2018 i reelegit en 2019 i 2023.

Quin partit governa a Alacant? El PP, en minoria amb 14 dels 29 regidors i suports puntuals de Vox.

Quants regidors té l'Ajuntament d'Alacant? 29: 14 del PP, 8 del PSPV-PSOE, 4 de Vox, 2 de Compromís i 1 d'EU-Podem.

Quin és el pressupost d'Alacant en 2026? 367,3 milions d'euros, el més gran de la seua història, aprovat amb els vots de PP i Vox.

Quan són les pròximes eleccions municipals a Alacant? El 23 de maig de 2027, amb Barcala ja confirmat com a candidat del PP.

Web oficial de l'Ajuntament: alicante.es

Històric d'alcaldes i regidors

Alcaldes des del 2000

Alcalde Partit Mandat
Luis Díaz Alperi PP 23 de juny de 1995 – 17 de setembre de 2008
Sonia Castedo Ramos PP 17 de setembre de 2008 – 26 de desembre de 2014
Miguel Valor Peidró PP 15 de gener de 2015 – 13 de juny de 2015
Gabriel Echávarri Fernández PSPV-PSOE 13 de juny de 2015 – 9 d'abril de 2018
Luis José Barcala Sierra PP 19 d'abril de 2018 – actualitat

Regidors per llista des del 2003

Llista 200320072011201520192023
PP 1415188914
PSPV-PSOE 12148698
VOX ————24
Compromís ———322
EU-Podem —————1
Cs ———65—
Guanyar Alacant ———6——
EUPV ——2———
Podem-EUPV ————2—
Entesa 1—————
UPyD ——1———

Una ciutat que suma 29.000 veïns en quatre anys

Alacant va tindre alcaldes socialistes en els primers anys democràtics, amb José Luis Lassaletta i Ángel Luna. Després van vindre dues dècades del PP amb Luis Díaz Alperi, Sonia Castedo, Andrés Llorens i Miguel Valor. El parèntesi va ser el tripartit de PSOE, Guanyar Alacant i Compromís de 2015, trencat per la dimissió d'Echávarri en 2018. Des d'aleshores governa Barcala. La ciutat vota a la dreta en sintonia amb la província, i el govern municipal, del mateix color que la Generalitat des de 2023, reclama inversions tant a l'Estat com al Consell.

La ciutat viu un creixement demogràfic intens. Segons l'INE tenia 366.221 habitants a 1 de gener de 2025, davant de 337.304 en 2021 i 328.648 en 2015. És un augment del 8,6 % en quatre anys, molt per damunt del de capitals de grandària semblant com Bilbao (1,4 %) o Còrdova (0,4 %) en el mateix període. El 20,7 % dels veïns tenia nacionalitat estrangera en 2024, un punt i mig més que un any abans. La renda neta mitjana per llar va ser de 36.891 euros en 2024, segons l'Atles de Distribució de Renda de l'INE, amb una bretxa clara: el districte censal més pobre es va quedar en uns 29.500 euros i el més ric va superar els 45.600. L'edat mitjana és de 43,4 anys i quasi tres de cada deu llars són unipersonals. L'economia es basa en el turisme de sol i platja i de creuers, el port, el comerç, la construcció i l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO). L'Ajuntament va justificar la moratòria turística pel dany que el lloguer vacacional causa al mercat residencial.

Les finances són sòlides, amb un deute d'uns 62 euros per habitant. El revers és una dependència creixent dels servicis contractats. El contracte de neteja i recollida de Netial acumula tres modificats que sumen quasi 18 milions, i la taxa del fem quasi va quadruplicar el rebut de moltes llars per a cobrir el cost real del servici. El tramvia metropolità, que connecta la ciutat amb les platges i la comarca, depén de la Generalitat a través de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i no de l'Ajuntament.

Barcala arriba a les eleccions de 2027 amb un suport pròxim al 40 % dels vots, segons va recordar Tellado, uns comptes amb poc deute i una ciutat en expansió. Li pesen el cas Les Naus, que continuarà en instrucció durant la precampanya, i la dependència de Vox per a traure avant les grans decisions.