--- type: municipio lang: ca canonical: https://www.politicaelectoral.com/ca/espana/municipios/castellon-de-la-plana nombre: Castelló de la Plana generado: 2026-10-21T12:00:00 data_crc: 0790d151 ambito: espana ccaa: comunidad-valenciana provincia: Castellón alcalde: begona-carrasco --- Des de juny de 2023 governa Castelló de la Plana **Begoña Carrasco** (PP), amb Vox com a soci: els seus quatre regidors van entrar en l'executiu l'agost d'aquell any i, junt amb els onze populars, sumen 15 de 27. L'alcaldessa, que el PP ja ha proclamat candidata per a 2027, ha fet de les rebaixes fiscals i de l'habitatge les seues banderes, amb un pressupost rècord de 253,2 milions per a 2026. El soci estreny en l'últim any del mandat. Demana una nova creu al parc Ribalta, més control del padró i la «prioritat nacional» en les ajudes. ## Ajuntament de Castelló de la Plana - **Alcalde:** Begoña Carrasco García (PP), des de 2023 - Govern de coalició de PP i Vox (15 de 27 regidors). - **Soci de govern:** VOX - **Població (2025):** 183.711 hab. - **Pressupost 2026:** 253,2 M€ | Llista | Ple: 27 regidors | |---|---:| | PP | 11 | | PSPV-PSOE | 9 | | VOX | 4 | | Compromís | 3 | ## Investida en minoria, en coalició des d'agost En les municipals del 28 de maig de 2023 el PP va ser la força més votada, amb el 35,9 % i 11 regidors, quatre més que en 2019. El PSPV-PSOE va baixar de 10 a 9, Vox va pujar d'1 a 4 i Compromís va mantindre 3. Ciutadans i la candidatura de Podem i Esquerra Unida van perdre la representació. En el ple del 17 de juny de 2023 cada grup va votar el seu candidat i Carrasco va ser elegida alcaldessa amb els 11 vots del PP, com a cap de la llista més votada. Va governar unes setmanes en solitari. A principi d'agost de 2023 PP i Vox van tancar un acord de coalició d'uns noranta punts, i els quatre edils de Vox van entrar en el govern. El seu portaveu, **Antonio Ortolá**, és quart tinent d'alcalde i regidor de Seguretat i Emergències, i Alberto Vidal, nové tinent d'alcalde, porta Comerç, Família i Infància. Vox gestiona també Turisme i Salut Pública. La convivència ha tingut fregaments, com el xoc de febrer de 2024 per la instal·lació de punts violeta en les festes de la Magdalena. Vidal ha protagonitzat les principals polèmiques del soci. Durant el debat d'una moció sobre clíniques d'avortament va comparar l'avortament amb l'Holocaust, i l'oposició en va demanar el cessament. El setembre de 2026 Compromís va tornar a reclamar a l'alcaldessa que l'apartara del govern per demanar «l'expulsió dels moros ja» en una conferència, unes paraules que va qualificar de discurs d'odi. No consta cap resposta de Carrasco. L'oposició la formen el PSPV-PSOE, amb Patricia Puerta com a portaveu, i Compromís. El municipi es dividix en sis districtes: Centre, Grau, Nord, Sud, Est i Oest. ## 253 milions, l'IBI a la baixa i una taxa del fem amb bonificacions El **pressupost de 2026** es va aprovar el 23 de desembre de 2025 amb els vots de PP i Vox i va entrar en vigor el 28 de gener de 2026, després de rebutjar-se l'única reclamació, presentada pel Sindicat de Professionals de Servicis Socials. Suma 253,2 milions amb els patronats municipals i 239,3 milions sense. És el més gran de la història de la ciutat i el tercer dels que el govern anomena «del canvi». Les 129 esmenes de l'oposició, 82 del PSPV i 47 de Compromís, van ser rebutjades. Compromís afirma que en dos anys i mig no li han acceptat cap de les seues 290 esmenes i qualifica els comptes de «ficticis». Puerta sosté que la pressió fiscal sobre les famílies ha pujat malgrat el discurs oficial. El govern defén el contrari: «menys impostos, però més servicis». L'IBI urbà baixa un 2 % en 2026, i PP i Vox volen una altra rebaixa igual per a arribar al 10 % acumulat promés per al mandat. La taxa de terrasses fa tres anys que està suspesa, l'impost de vehicles ha baixat un 3 % i hi ha bonificacions en la plusvàlua de les herències. Vox xifra en 9,5 milions l'estalvi per a veïns i empreses. La nova **taxa del fem** que exigix la llei estatal inclou bonificacions d'entre el 50 % i el 90 %. El PSPV l'anomena «basurazo històric», qüestiona que es presente com un èxit que el 40 % dels contribuents tinga bonificació i ha demanat un informe sobre el llavat de contenidors. El deute viu era de 35,8 milions a 31 de desembre de 2025, uns 195 euros per habitant, segons el Ministeri d'Hisenda. ## Habitatge, Mercat Central i una ZBE rebaixada En el debat sobre l'estat de la ciutat de setembre de 2025, Carrasco va anunciar l'habilitació de cinc sectors urbanístics per a uns 4.000 habitatges, el 40 % de protecció oficial. El pressupost de 2026 parla de sòl per a fins a 3.800 i de la rehabilitació de més de 500 pisos en cinc barris degradats. També va prometre una línia d'ajudes al lloguer per a joves de 18 a 35 anys, la firma del contracte de reforma del **Mercat Central** i 300 places d'aparcament al costat de l'estació de tren. El PSPV va proposar un pacte per l'habitatge que incloïa suspendre temporalment les llicències de pisos turístics. Compromís va denunciar que Castelló encapçalava la pujada de la inflació i dels lloguers. La **zona de baixes emissions** del centre és un altre punt de xoc. El projecte va eixir avant amb els vots de PP i Vox. El PSPV sosté que l'han convertit en un simple pla d'embelliment, i el seu regidor Jorge Ribes el va qualificar de «covard» i va advertir que podria posar en risc el finançament europeu rebut. En seguretat, Vox va anunciar la incorporació de 34 nous agents de la Policia Local abans que acabe novembre de 2026. El govern també ha canviat el nom de la plaça del País Valencià per plaça del 9 d'Octubre i ha recuperat la denominació bilingüe de la ciutat. L'últim front és la **creu del Ribalta**, retirada el 4 de gener de 2023 per l'anterior govern municipal i cedida al Bisbat. El pacte de 2023 preveu un monument en record de «totes les víctimes de la violència», i Vox exigix una nova creu. El govern assegura que ja ha complit la major part de l'acord, al voltant del 90 % segons l'alcaldessa. ## Preguntes freqüents **Qui és l'alcaldessa de Castelló de la Plana?** Begoña Carrasco García, del PP, alcaldessa des del 17 de juny de 2023. **Quins partits governen a Castelló?** El PP i Vox, en coalició des d'agost de 2023, amb 15 dels 27 regidors. **Quants regidors té l'Ajuntament de Castelló?** Vint-i-set: 11 del PP, 9 del PSPV-PSOE, 4 de Vox i 3 de Compromís. **Quin és el pressupost de Castelló en 2026?** 253,2 milions d'euros amb els patronats, aprovats per PP i Vox i en vigor des del 28 de gener de 2026. **Es presentarà Carrasco a les eleccions de 2027?** Sí, el PP la va proclamar el juliol de 2026 candidata a la reelecció en les municipals del 23 de maig de 2027. ## Històric d'alcaldes i regidors ### Alcaldes des del 2000 | Alcalde | Partit | Mandat | |---|---|---| | José Luis Gimeno Ferrer | PP | 15 de juny de 1991 – 29 de gener de 2005 | | Alberto Fabra Part | PP | 29 de gener de 2005 – 27 de juliol de 2011 | | Alfonso Bataller Vicent | PP | 30 de juliol de 2011 – 13 de juny de 2015 | | Amparo Marco Gual | PSPV-PSOE | 13 de juny de 2015 – 17 de juny de 2023 | | Begoña Carrasco García | PP | 17 de juny de 2023 – actualitat | ### Regidors per llista des del 2003 | Llista | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | |---|---:|---:|---:|---:|---:|---:| | PP | 15 | 14 | 15 | 8 | 7 | 11 | | PSPV-PSOE | 10 | 12 | 9 | 7 | 10 | 9 | | VOX | — | — | — | — | 1 | 4 | | Compromís | — | — | — | 4 | 3 | 3 | | Cs | — | — | — | 4 | 4 | — | | CSeM | — | — | — | 4 | — | — | | BLOC-EV | 2 | — | — | — | — | — | | Bloc-Compromís | — | — | 2 | — | — | — | | Podem-CSeM-EUPV | — | — | — | — | 2 | — | | BLOC | — | 1 | — | — | — | — | | EUPV | — | — | 1 | — | — | — | ## Una capital que alterna de color i recupera població Castelló va tindre alcaldes socialistes entre 1979 i 1991, Antonio José Tirado i Daniel Gozalbo. Després van arribar 24 anys del PP, amb José Luis Gimeno (1991-2005), Alberto Fabra (2005-2011), que després va presidir la Generalitat, i Alfonso Bataller (2011-2015). El PP va encadenar en eixe període sis majories absolutes. En 2015 la socialista Amparo Marco va formar un govern amb Compromís i el suport de Castelló en Moviment i el va revalidar en 2019. En 2023 Carrasco va tornar la ciutat al PP. Castelló és hui una capital pendular, en què la suma de blocs es decidix per pocs vots. La ciutat va passar de 142.285 habitants en 2000 a 180.690 en 2010. La crisi la va fer caure a 171.669 en 2015, i des d'aleshores ha tornat a créixer fins al seu màxim, 183.711 a 1 de gener de 2025, segons l'INE. És una de les ciutats valencianes amb més població immigrant. Uns 45.300 veïns, el 24,7 %, van nàixer a l'estranger, dels quals 15.300 en altres països de la Unió Europea i 19.900 a Amèrica. El 21,2 % té nacionalitat estrangera. La renda neta mitjana per llar va ser de 38.103 euros en 2024, segons l'INE, amb diferències entre districtes censals que van de 32.617 a 43.592 euros. La seua economia és la d'una capital de servicis i administració, amb la Universitat Jaume I, el port del Grau i el seu polígon petroquímic, i la indústria ceràmica de la seua àrea. L'atur registrat en Labora era de 11.892 persones el setembre de 2026, 547 més que un any abans. Els indicadors de la gestió municipal són un deute moderat, de 195 euros per habitant, una plantilla de Policia Local en ampliació i una taxa del fem que el govern suavitza amb bonificacions i l'oposició vincula a pitjors servicis de neteja. L'alcaldessa aspira a la seua primera reelecció el maig de 2027. Ortolá s'ha oferit per a encapçalar de nou la llista de Vox, que encara no ha designat candidat.