Província de Girona Catalunya Capital de província

Ajuntament de Girona

Leer en castellano

Girona va ser l'última gran ciutat catalana governada per una aliança independentista, i aquesta aliança es va trencar el juliol del 2026. L'alcalde, Lluc Salellas, de la candidatura municipalista Guanyem Girona, vinculada a la CUP, va arribar al càrrec el 2023 tot i que el PSC havia estat la llista més votada, gràcies a un pacte amb Junts i ERC. Després de la sortida de Junts governa en minoria amb ERC, 11 de 27 regidors, a deu mesos de les municipals. El mandat ha estat marcat pel nou model de recollida de residus, l'habitatge i el gir cap a la seguretat.

Alcalde

Lluc Salellas Vilar des de 2023

Govern en minoria de Guanyem Girona i ERC (11 de 27 regidors) després de la sortida de Junts el juliol del 2026.

CUP ERC

Un empat a vuit i un tripartit que va durar tres anys

A les eleccions del 28 de maig del 2023 el PSC de Sílvia Paneque va guanyar en vots, amb el 25,2 %, però va empatar a 8 regidors amb Guanyem Girona, que va obtenir el 23,3 %. Junts en va treure 6, ERC, 3, i el PP i Vox, 1 cadascun. El 17 de juny del 2023 Salellas va ser investit amb els 17 vots de Guanyem, Junts i ERC, i la juntaire Gemma Geis va passar a ser primera tinenta d'alcalde. El govern va crear una regidoria específica de Llengua Catalana.

La coalició va aprovar tres pressupostos i, segons Geis, va inaugurar la comissaria de Santa Eugènia, va recuperar habitatges públics ocupats irregularment i va desallotjar l'edifici del carrer de Tomàs Mieres. Les friccions van anar creixent: un xoc sobre el model turístic, que la ciutat orienta al cicloturisme; un enduriment del discurs de Junts a partir de la tardor del 2025, que alguns associen a l'auge d'Aliança Catalana; i la decisió que l'empadronament deixés de ser automàtic, amb una revisió de tres mesos per a les noves altes.

El 14 de juliol del 2026 Geis va anunciar la sortida dels sis regidors de Junts del govern. Va dir que la paciència se li havia esgotat i va enumerar demandes no ateses sobre el futur campus de salut de l'hospital Trueta, les brigades municipals, la neteja, els serveis socials, els recursos humans, el manteniment de la via pública i una moratòria comercial; també va criticar el «personalisme» de l'alcalde i la gestió del cinema Truffaut, el servei del qual va quedar suspès després d'un recurs contra la licitació. Salellas va acusar Junts de «donar ales» al PSC i a Aliança Catalana i va defensar el tripartit com la millor opció. El nou cartipàs va tirar endavant amb l'abstenció del PSC després d'un acord, i ERC, amb Quim Ayats al capdavant, va continuar al govern.

Contenidors amb targeta i una rectificació de sis milions

El canvi més visible del mandat ha estat el model de recollida de residus, que combina contenidors tancats que s'obren amb targeta, recollida porta a porta i àrees temporals. El desplegament va generar queixes per la brutícia i, el juliol del 2025, el ple va aprovar modificar el contracte: tornarà a haver-hi un contenidor per a cada fracció a totes les àrees i es podran llençar les escombraries cada dia, amb més neteja al voltant dels contenidors i més buidatge de papereres. Els contenidors continuaran obrint-se amb targeta, perquè l'Ajuntament vol mesurar el que recicla cada llar per implantar en el futur una taxa per generació. La despesa addicional fins al 2030 és de 10,19 milions; descomptats ajustos i sancions a l'empresa, el sobrecost net ronda els 6,5 milions, un 3,8 %.

Hi van votar a favor Guanyem, Junts, ERC i Vox; el PP es va abstenir i el PSC hi va votar en contra. La seva portaveu, Bea Esporrín, va descriure una ciutat «bruta, deixada i abandonada», va parlar de «fracàs rotund» i va demanar la dimissió del regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot. Salellas va admetre que no tots els resultats havien estat els esperats i va defensar que els canvis donaven més flexibilitat. El desplegament d'un contenidor per fracció estava previst per al primer trimestre del 2026, i la recollida selectiva va arribar al 52,3 % el 2024, segons l'Idescat, molt per sobre del 36 % de Lleida o el 38 % de Tarragona.

170 milions i l'habitatge com a bandera

El pressupost municipal del 2026, el tercer del mandat, puja a 170 milions d'euros, un 3,1 % més que el del 2025. El capítol de personal creix fins a 71 milions i el de béns corrents i serveis suma 68,5, mentre que les inversions reals es queden en 8,9 milions, el 5,2 % de la despesa; la memòria municipal insisteix en l'infrafinançament dels ajuntaments. Entre les prioritats hi ha l'anomenada Missió Habitatge, amb el compromís d'executar totes les partides per augmentar el parc públic. El deute viu va baixar de 60,4 milions a finals del 2024 a 56,8 milions un any després, segons Hisenda, uns 520 euros per habitant.

Pel que fa a l'habitatge turístic, l'Ajuntament va heretar una moratòria del 2021 al Barri Vell i el Mercadal i un topall del 15 % de pisos turístics per sector aprovat el 2022, que el nucli antic ja superava. L'agost del 2024 va enviar a la Generalitat una llista de 55 pisos turístics presumptament il·legals. Guanyem presenta com a èxits l'habitatge, el nou campus de salut i la pacificació dels entorns escolars.

Preguntes freqüents

Qui és l'alcalde de Girona? Lluc Salellas i Vilar, de Guanyem Girona, alcalde des del 17 de juny del 2023.

Quins partits governen a Girona? Guanyem Girona i ERC, en minoria amb 11 de 27 regidors, des que Junts va sortir del govern el juliol del 2026.

Quants regidors té l'Ajuntament de Girona? Vint-i-set: 8 de Guanyem, 8 del PSC, 6 de Junts, 3 d'ERC, 1 del PP i 1 de Vox.

Quin és el pressupost de Girona el 2026? El pressupost municipal és de 170 milions d'euros, un 3,1 % més que el del 2025.

Quan són les pròximes eleccions municipals a Girona? El 23 de maig del 2027; Gemma Geis serà la candidata de Junts i Aliança Catalana presentarà Marc Villafañe.

Web oficial de l'Ajuntament: girona.cat

Històric d'alcaldes i regidors

Alcaldes des del 2000

Alcalde Partit Mandat
Joaquim Nadal i Farreras PSC 19 d'abril de 1979 – 19 de gener de 2002
Anna Pagans i Gruartmoner PSC 19 de gener de 2002 – 1 de juliol de 2011
Carles Puigdemont i Casamajó CiU 1 de juliol de 2011 – 22 de gener de 2016
Albert Ballesta i Tura CDC 22 de gener de 2016 – 18 de març de 2016
Marta Madrenas CDC / Junts 18 de març de 2016 – 17 de juny de 2023
Lluc Salellas Vilar CUP 17 de juny de 2023 – actualitat

Regidors per llista des del 2003

Llista 200320072011201520192023
PSC 11107468
Guanyem ————68
Junts ————96
ERC 44——43
PP 3231—1
VOX —————1
CiU 561010——
ICV-EUiA —32———
ERC-MES ———4——
CUP-Crida ———4——
Cs ———22—
CUP ——3———
ICV-EA 2—————

De Nadal a Puigdemont: una capital que va canviar de bàndol

Girona va ser socialista durant 32 anys. Joaquim Nadal la va governar del 1979 al 2002 i Anna Pagans, fins al 2011, quan Carles Puigdemont va guanyar amb CiU i va obrir una etapa convergent que va continuar amb Albert Ballesta, alcalde amb prou feines dos mesos el 2016, i amb Marta Madrenas fins al 2023. La ciutat va ser un dels epicentres del procés independentista, i la seva alcaldia, la plataforma de Puigdemont cap a la presidència de la Generalitat. El 2023 el PSC va tornar a guanyar, però la suma de Guanyem, Junts i ERC el va deixar fora; Paneque és avui consellera i portaveu del Govern de Salvador Illa i el seu partit encara no ha confirmat si repetirà.

Amb 108.666 habitants a 1 de gener del 2025, segons l'INE, Girona és la capital catalana que més ha crescut en proporció: en tenia 73.637 l'any 2000. Segons l'Idescat, el 29,5 % dels veïns va néixer a l'estranger i el 21,9 % té nacionalitat estrangera, i el 2024 va sumar a un creixement migratori de 13 per mil un saldo natural positiu, una cosa poc habitual a Catalunya. La renda neta mitjana per llar, 47.264 euros el 2024, és la més alta de les capitals de província catalanes fora de Barcelona, tot i que el districte censal 1 es queda en 37.759 euros i el 2 arriba a 54.645. L'índex socioeconòmic territorial és de 97,2, gairebé en la mitjana catalana.

L'economia és de serveis: unes 78.300 de les 83.700 afiliacions al règim general amb seu a la ciutat pertanyien a aquest sector el setembre del 2026, reflex del seu paper com a centre administratiu, sanitari, universitari i comercial de les comarques gironines. El turisme ha guanyat pes, amb 30 hotels i més de 2.100 places el 2025 segons l'Idescat, i el Barri Vell suporta la pressió més gran de pisos turístics. El 30,9 % de les llars vivia de lloguer el 2021, una proporció alta que explica que l'habitatge sigui el primer problema de l'agenda local. L'atur registrat va rondar de mitjana les 4.300 persones el 2025.

Pel que fa als serveis municipals, la recollida selectiva per sobre del 50 % és el principal argument del govern per defensar un model de residus impopular, mentre que l'oposició se centra en la neteja i el manteniment de la via pública. La inversió real de l'Ajuntament, menys de 9 milions el 2026, és limitada per a una capital de província, i la ruptura del tripartit obliga Salellas a negociar cada votació fins a les municipals del maig del 2027.