Nou regidors davant de tres blocs de cinc
A les municipals del 28 de maig del 2023 el PSC va ser la primera força amb el 27,4 % dels vots i 9 regidors. Al darrere van quedar tres grups empatats a cinc, PP, ERC i Junts, a més de Vox amb 2 i el Comú de Lleida amb 1. Larrosa, que ja havia estat paer en cap entre l'agost del 2018 i el juny del 2019 després de la marxa d'Àngel Ros a l'ambaixada a Andorra, va recuperar el càrrec el 17 de juny del 2023 al capdavant de la llista més votada i va rellevar el republicà Miquel Pueyo.
L'empat a tres a l'oposició és la clau de la legislatura. Durant dos anys els cinc regidors de Junts van votar els eixos principals del govern, inclòs el pressupost del 2025, i Larrosa presumia el gener del 2025 d'una aliança que li donava tranquil·litat, mentre retreia a ERC que no hagués donat suport a aquells comptes. La relació es va refredar després. Junts diu ara que vota cas per cas; el PP de Xavier Palau parla d'un govern «esgotat»; i ERC, amb Jordina Freixanet com a portaveu, acusa el PSC d'acostar-se al PP en la pròrroga del contracte d'autobusos i en el nou pla urbanístic. Larrosa descarta qualsevol pacte amb Vox.
Entre els noms del govern destaca Cristina Morón, tercera tinenta d'alcalde i responsable de Seguretat, Mobilitat i Civisme, que és la cap de llista del PSC al Congrés per Lleida a les generals del 29 de novembre del 2026.
Un pressupost rècord aprovat per la porta del darrere
El pressupost del 2026 de l'Ajuntament puja a 269,3 milions d'euros en crèdits inicials, amb 54,2 milions d'inversions reals i 8,9 de transferències de capital; el diari Ara el va descriure com un pressupost rècord amb el doble d'inversió que l'any anterior i 7,2 milions per a habitatge. En confirmar-ne l'aprovació, l'alcalde va parlar de 278 milions i 72 d'inversió, xifres que inclouen modificacions posteriors. El ple del 23 de desembre del 2025 el va rebutjar amb el vot en contra de tots els grups de l'oposició.
Larrosa va recórrer aleshores a la qüestió de confiança que preveu la llei de règim local. El 31 de desembre la va perdre, però l'oposició disposava d'un mes per presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu i no ho va fer, de manera que el pressupost va quedar aprovat a finals de gener del 2026. «No hi ha cap majoria alternativa», va resumir l'alcalde. Violant Cervera (Junts) va criticar que les inversions no s'haguessin consensuat i va qualificar de poc prioritaris el Pla de Barris i l'Agenda Urbana; Freixanet va demanar un «canvi de rumb». L'oposició va recordar que el 2022 el mateix Larrosa, aleshores cap de l'oposició, havia demanat la dimissió de Pueyo quan aquest va aprovar els seus comptes per la mateixa via.
Els comptes inclouen un nou contracte de neteja, la renovació de la teleassistència per a 6.000 usuaris, 14 nous agents de la Guàrdia Urbana i 1,2 milions per al Camp d'Esports. El deute viu era de 96,7 milions a finals del 2025, segons Hisenda, uns 660 euros per habitant, gairebé igual que un any abans.
Centre històric, Torre Salses i la batalla del padró
La transformació del centre històric és la prioritat declarada del mandat, amb un Pla de Barris subvencionat al 50 %. El febrer del 2026 Larrosa va anunciar l'aprovació inicial del nou pla urbanístic (POUM) per al març, 190 habitatges assequibles i 550.000 euros per al Fons de Comerç. El projecte privat més gran és Torre Salses, un complex comercial la primera fase del qual suposa 43 milions; la primera pedra estava prevista per al 26 de febrer del 2026, i els promotors han de pagar 9 milions en infraestructures públiques, sobretot el vial de Víctor de Torres.
La seguretat és l'altre eix. Segons les dades oficials presentades a començaments del 2026, el 2025 els robatoris amb força en domicilis van caure un 47,7 %, les infraccions penals van baixar un 5,5 %, fins a 10.924, i les detencions van assolir un rècord de 2.106. Els robatoris amb violència al carrer, en canvi, van pujar un 5,9 %. Larrosa ha anunciat que la Guàrdia Urbana creixerà fins als 260 agents i ha posat el focus en la multireincidència: 80 dels detinguts el 2025 acumulaven tres detencions o més. El barri de la Mariola concentra bona part dels conflictes, i l'alcalde ha denunciat l'existència de màfies darrere d'empadronaments irregulars. Junts va presentar l'octubre del 2025 una moció per endurir el control del padró creuant-ne les dades amb les cèdules d'habitabilitat.
Preguntes freqüents
Qui és l'alcalde de Lleida? Fèlix Larrosa Piqué, del PSC, paer en cap des del 17 de juny del 2023 i abans entre el 2018 i el 2019.
Quin partit governa a Lleida? El PSC, en solitari i en minoria, amb 9 dels 27 regidors de la Paeria.
Quants regidors té l'Ajuntament de Lleida? Vint-i-set: 9 del PSC, 5 del PP, 5 d'ERC, 5 de Junts, 2 de Vox i 1 del Comú de Lleida.
Quin és el pressupost de Lleida el 2026? L'Ajuntament parteix de 269,3 milions d'euros, aprovats després d'una qüestió de confiança sense moció de censura posterior.
Quan són les pròximes eleccions municipals a Lleida? El 23 de maig del 2027, i Larrosa es perfila de nou com a candidat socialista.