--- ambito: espana type: proyeccion canonical: https://www.politicaelectoral.com/ca/espana/generales-2026/nacional generado: 2026-10-08T10:00:00 --- Espanya celebra el **diumenge 29 de novembre de 2026** unes eleccions generals anticipades en què es renovaran els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 senadors. Pedro Sánchez va dissoldre les Corts el 5 d'octubre, més de nou mesos abans del final de la legislatura, després que el Congrés tombés els decrets amb què el seu Govern pretenia respondre a la crisi de l'habitatge. La convocatòria obre una campanya curta, de menys de dos mesos, en un escenari molt diferent del de 2023. Aleshores el PP va guanyar les eleccions però no va aconseguir la investidura, i Sánchez va revalidar la presidència gràcies a una majoria heterogènia de socialistes, Sumar i partits nacionalistes i independentistes. Avui totes les enquestes publicades després de la convocatòria situen el **PP** d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant, amb entre el 31 % i el 34 % del vot, i **Vox** en el seu màxim històric, entre el 18 % i el 19,5 %. Entre tots dos superen amb escreix la majoria absoluta de 176 diputats en els sondejos que estimen escons, mentre que el **PSOE** es mou entre el 26 % i el 27,5 % i l'espai a la seva esquerra arriba dividit entre el Frente Amplio i Podemos. L'avançament és el desenllaç d'una legislatura que va néixer fràgil. Sánchez va ser investit el novembre de 2023 amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i Coalición Canaria, una suma teixida al voltant de la Llei d'amnistia. Aquesta majoria es va trencar l'octubre de 2025, quan [Junts va donar per acabat el seu acord](/es/espana/eventos/ruptura-junts-psoe-2025) amb els socialistes, i des d'aleshores el Govern va haver de negociar cada votació amb un soci que ja no es considerava part d'aquella majoria. El detonant va ser l'habitatge. El 23 de setembre de 2026, [el desnonament de Maricarmen Abascal](/es/espana/eventos/desahucio-maricarmen-2026), una llogatera de 87 anys que feia set dècades que vivia al seu pis del barri del Retiro, a Madrid, es va convertir en símbol de la crisi del lloguer i va desencadenar manifestacions multitudinàries i una acampada a la Puerta del Sol. El Govern va respondre amb dos decrets llei que incloïen protecció davant dels desnonaments, límits a la compra especulativa d'habitatge i un topall a la pujada dels lloguers, però el 2 d'octubre [el Congrés els va rebutjar](/es/espana/eventos/decretos-vivienda-congreso-2026): el principal, per 172 vots a favor i 178 en contra, amb el rebuig del PP, Vox, Junts i UPN. Sense majoria per governar, Sánchez [va dissoldre les Corts el 5 d'octubre](/es/espana/eventos/disolucion-cortes-elecciones-29n-2026) i va tornar la paraula a les urnes. La campanya oficial anirà del 13 al 27 de novembre, les noves Corts es constituiran el 23 de desembre i la investidura del pròxim president es votarà previsiblement el gener de 2027. La gran incògnita no és tant qui guanyarà com la fórmula de govern: si el PP podrà governar en solitari amb el suport extern de Vox o haurà de compartir el Consell de Ministres amb el partit de Santiago Abascal. ## Calendari electoral - **5 d'octubre**: Pedro Sánchez anuncia la dissolució de les Corts. - **6 d'octubre**: el BOE publica el reial decret de dissolució i convocatòria. - **Del 21 al 26 d'octubre**: els partits presenten les seves candidatures. - **2 de novembre**: proclamació de les candidatures. - **Del 13 al 27 de novembre**: campanya electoral. - **28 de novembre**: jornada de reflexió. - **29 de novembre**: jornada electoral; els col·legis tanquen a les 20.00 h. - **23 de desembre**: constitució de les noves Corts. ## Com s'elegeix el president Després de la constitució de les Cambres, el Rei obrirà una ronda de consultes amb els grups parlamentaris i proposarà un candidat a la investidura. Per ser elegit necessitarà la majoria absoluta de 176 vots en una primera votació o més vots a favor que en contra en una segona, 48 hores després. Si en els dos mesos següents a la primera votació cap candidat no ho aconsegueix, les Corts es dissolen i es repeteixen les eleccions, com va passar el 2016 i el 2019. ## Escenaris després del 29 de novembre - **Majoria de PP i Vox.** És l'escenari que dibuixen totes les enquestes. Feijóo aspira a governar en solitari amb el suport extern de Vox; Abascal exigeix entrar al Govern o un canvi de polítiques a canvi dels seus vots. - **PP sense majoria amb Vox.** Si la suma es quedés curta, Feijóo necessitaria partits com UPN, Coalición Canaria o el PNB, que difícilment donarien suport a un Govern amb Vox. - **Reedició de la majoria de 2023.** Exigiria que PSOE, Frente Amplio, Podemos i els partits nacionalistes i independentistes tornessin a sumar 176 escons, cosa que avui no reflecteix cap sondeig, i que Junts tornés a aquest bloc. - **Bloqueig.** Si ningú no aconseguís la investidura, es repetirien les eleccions. ## Claus de la campanya - **Habitatge**: l'assumpte que ha provocat les eleccions. El PSOE i el Frente Amplio defensen intervenir el mercat del lloguer; el PP i Vox aposten per augmentar l'oferta, alliberar sòl i endurir la resposta a l'ocupació il·legal. - **Governabilitat**: si el PP podrà governar sol o amb Vox dins del Consell de Ministres, i si l'esquerra pot tornar a sumar amb els nacionalistes. - **Immigració i seguretat**: Vox i Se Acabó La Fiesta les han convertit en el centre de la seva campanya, i el PP ha endurit el seu discurs. - **Model territorial**: la Llei d'amnistia, el finançament singular de Catalunya i la relació amb Junts i ERC divideixen els blocs. - **Fragmentació de l'esquerra**: la competència entre el Frente Amplio i Podemos pel mateix electorat els pot costar escons a les províncies mitjanes. ## Com es reparteixen els escons El Congrés s'elegeix en 52 circumscripcions (les 50 províncies, Ceuta i Melilla) amb el sistema D'Hondt i una barrera del 3 % a cada província. Cada província té un mínim de dos diputats, cosa que dona més pes relatiu a les menys poblades i afavoreix els partits més votats. ## El Senat el 29-N El 29 de novembre també s'elegeixen **208 senadors**, quatre per província, més els de les illes, Ceuta i Melilla. A aquests s'hi sumaran després els senadors que designin els parlaments autonòmics, que en la legislatura sortint eren 58. Al Senat no es vota una llista tancada, sinó persones: a la papereta sèpia es poden marcar fins a tres candidats a cada província, fins i tot de partits diferents. A la pràctica, el partit més votat en una província sol endur-se tres dels quatre escons, cosa que amplifica molt l'avantatge del guanyador. El **PP** té majoria absoluta a la Cambra des del 2023: va guanyar 120 dels 208 escons en joc i, amb els senadors autonòmics, va superar els 140 d'un total de 266. Si la conserva i governa, tindrà les dues Cambres a favor. Si no governés, el Senat tornaria a ser el seu principal contrapès: pot vetar les lleis i retardar-les fins a dos mesos, crear comissions d'investigació i és la Cambra que autoritza l'article 155. Per al **PSOE**, recuperar aquesta majoria, que no té des del 2019, eliminaria aquest fre a un Govern socialista. ## Preguntes freqüents **Quins partits es presenten a les eleccions generals del 2026?** PP, PSOE, Vox, el Frente Amplio de Sumar i Podemos presenten llistes a gairebé tot Espanya; Se Acabó La Fiesta i la coalició de Democracia 21 amb Ciutadans, només en algunes circumscripcions, i ERC, Junts, PNB, EH Bildu, BNG, Coalición Canaria i UPN a les seves comunitats. Les candidatures es proclamen el 2 de novembre. **Quan són les eleccions generals del 2026?** El diumenge 29 de novembre de 2026, després de la dissolució de les Corts el 5 d'octubre. **Per què s'han avançat les eleccions?** Perquè el 2 d'octubre el Congrés va tombar els dos decrets d'habitatge del Govern, cosa que va confirmar que Pedro Sánchez havia perdut la majoria parlamentària que el va investir el 2023. **Què diuen les enquestes?** El PP lidera amb entre el 31 % i el 34 % del vot, seguit del PSOE (26-27,5 %) i Vox (18-19,5 %); PP i Vox sumen majoria absoluta en els sondejos que estimen escons. **Quan hi haurà nou president del Govern?** Les Corts es constitueixen el 23 de desembre i la investidura es votarà previsiblement el gener de 2027.