---
type: municipio
lang: ca
canonical: https://www.politicaelectoral.com/ca/espana/municipios/valencia
nombre: València
generado: 2026-10-21T12:00:00
data_crc: d5d92991
ambito: espana
ccaa: comunidad-valenciana
provincia: Valencia
alcalde: maria-jose-catala
---
València va ser la primera gran capital espanyola en què el PP va obrir el govern municipal a Vox. L'alcaldessa **María José Catalá**, en el càrrec des de juny de 2023, governa en **coalició amb Vox**, que li dona la majoria absoluta del Ple per un sol regidor: 17 de 33. El mandat ha estat travessat per la dana d'octubre de 2024, per una crisi interna del soci que va deixar el Ple en suspens i per decisions d'alt voltatge, des del sostre a les places turístiques fins al rebuig a la zona de baixes emissions.

## Ajuntament de València

- **Alcalde:** María José Catalá Verdet (PP), des de 2023
- Govern de coalició de PP i Vox amb majoria absoluta (17 de 33 regidors).
- **Soci de govern:** VOX
- **Població (2025):** 840.792 hab.
- **Pressupost 2026:** 1.250,9 M€

| Llista | Ple: 33 regidors |
|---|---:|
| PP | 13 |
| Compromís | 9 |
| PSPV-PSOE | 7 |
| VOX | 4 |

## La primera gran ciutat amb PP i Vox en el govern

En les eleccions de maig de 2023 el PP va ser la llista més votada, amb 13 regidors, per davant de Compromís (9), del PSPV-PSOE (7) i de Vox (4). Catalá va ser investida alcaldessa el 17 de juny com a cap de la llista més votada i va començar governant en minoria. A la tardor de 2023 va pactar amb Vox el pressupost i l'entrada dels seus quatre regidors en el govern municipal; el cap de llista de Vox, el catedràtic de Dret Civil Juan Manuel Badenas, va ser nomenat segon tinent d'alcalde.

L'esquerra, que va governar la ciutat durant huit anys amb Joan Ribó, suma 16 regidors a l'oposició. Compromís, amb Papi Robles com a portaveu, és el principal grup de l'oposició; el PSPV el dirigix en el Ple Borja Sanjuan. El terme municipal es dividix en 19 districtes, entre els quals els Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud, les pedanies d'horta i de l'Albufera que donen a València una extensió de 134 quilòmetres quadrats, molt superior a la del nucli urbà.

## La crisi Badenas: de l'àudio a la readmissió

El moment més delicat del mandat va arribar el març de 2025. Vox va suspendre de militància Badenas després de la difusió d'uns àudios relacionats amb l'adjudicació d'un contracte en la Fundació València Activa, que ell presidia, unes presumptes irregularitats que el regidor va negar. Catalá li va retirar les competències de govern i va repartir les seues àrees, Ocupació i Parcs i Jardins, entre els altres regidors de Vox; José Gosálbez va assumir Ocupació. Pocs dies després la regidora Cecilia Herrero va demanar la baixa en el partit, i tots dos van passar a ser **regidors no adscrits**.

Com que Badenas va mantindre l'acta, el bloc de govern es va quedar amb 15 vots segurs davant de 16 de l'oposició i dos edils que podien decidir qualsevol votació; en aquelles setmanes Catalá va arribar a perdre votacions en el Ple per l'absència de tots dos. La crisi es va tancar l'abril de 2025, quan Vox va readmetre Badenas i Herrero en el partit i en el grup municipal després d'una petició pública de disculpes, i el govern va recuperar la majoria, encara que Badenas va quedar fora de la Junta de Govern Local.

## 1.250 milions i el colp de porta a la zona de baixes emissions

El pressupost de 2026 va rebre l'aprovació definitiva el 22 de desembre de 2025 amb els vots de PP i Vox i el rebuig de Compromís i el PSPV. Puja a **1.250 milions d'euros** per a l'Ajuntament, un 3,3 % més que l'anterior, i a 1.415,3 milions en el consolidat amb organismes i empreses municipals. Les partides més grans són habitatge, urbanisme i benestar (279,3 milions), seguretat, trànsit i emergències (230,7 milions) i servicis socials (134,4 milions); el govern el va presentar com un pressupost de reconstrucció després de la dana. La regidora de Compromís Eva Coscollá va sostindre que el creixement «és aparent» perquè prové de transferències d'altres administracions, i el socialista Borja Sanjuan va proposar una taxa turística de sis euros per nit.

En el mateix ple, PP i Vox van rebutjar la moció de l'oposició per a aprovar la **zona de baixes emissions**, l'ordenança de la qual havia quedat bloquejada. El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, va al·legar que els canvis proposats obligaven a tramitar-la de nou, mentre que el PSPV va atribuir el veto al pacte de PP i Vox en les Corts. La decisió té un cost: el Govern central condiciona les ajudes estatals al transport a l'existència d'una zona de baixes emissions efectiva. L'oposició calcula que la ciutat pot perdre fins a 150 milions entre sancions i ajudes, mentre que Catalá rebaixa el risc a uns 30 milions segons un informe de la Sindicatura de Comptes. Per a no apujar els abonaments, l'Ajuntament va destinar 14 milions propis a l'EMT i va mantindre els descomptes del primer semestre de 2026.

## La dana a les pedanies del sud

La dana del 29 d'octubre de 2024 va colpejar sobretot els municipis de l'Horta Sud, però també el mateix terme de València: les pedanies de **la Torre, Castellar-l'Oliveral i Forn d'Alcedo** van patir inundacions, víctimes mortals i danys greus en habitatges, comerços, clavegueram i camins. L'Ajuntament va aprovar un pla de reconstrucció amb sis línies d'actuació i, el gener de 2025, va informar que havia destinat 38 milions d'euros en tres mesos, avançant fons propis davant del retard de les ajudes estatals. En 2026 continuen les obres de reasfaltatge i de reconstrucció del clavegueram en eixes pedanies i al Palmar.

L'oposició municipal retrau al govern retards en altres fronts socials: l'octubre de 2026 Compromís va denunciar que unes 550 famílies que complien els requisits encara no havien cobrat les ajudes municipals al lloguer convocades a principi d'any perquè el crèdit s'havia esgotat.

## Sostre a les places turístiques, barri a barri

La pressió turística sobre l'habitatge va portar Catalá a aprovar el maig de 2024 una moratòria de llicències de pisos turístics, una mesura que reclamaven Compromís i el PSPV i que es va prorrogar dues vegades. El 31 de març de 2026 el Ple va aprovar la norma definitiva, que convertix València en la primera ciutat espanyola que fixa un **sostre global de places turístiques** per mitjà del planejament urbanístic: tres llindars de saturació per barri, districte i illa que operen de manera acumulativa. Ciutat Vella es regix pel seu propi pla especial. La regulació dona un any per a tornar els habitatges turístics a l'ús residencial, i l'alcaldessa ha subratllat que entre 2023 i 2025 es van dictar 449 ordres de tancament d'allotjaments il·legals, davant d'una mitjana de 71 a l'any entre 2015 i 2023.

Catalá va ser proclamada el juliol de 2026 candidata del PP per a les eleccions municipals del 23 de maig de 2027. El PSPV ha formalitzat la candidatura de la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, mentre que Compromís i Vox encara no han oficialitzat els seus candidats.

## Preguntes freqüents

**Qui és l'alcaldessa de València?** María José Catalá, del Partit Popular, és alcaldessa de València des del 17 de juny de 2023.

**Quins partits governen a València?** Hi governa una coalició de PP i Vox que suma 17 dels 33 regidors del Ple.

**Quants regidors té l'Ajuntament de València?** En té 33: 13 del PP, 9 de Compromís, 7 del PSPV-PSOE i 4 de Vox.

**Quin és el pressupost de València en 2026?** El pressupost municipal de 2026 és de 1.250 milions d'euros, i de 1.415 milions amb organismes i empreses municipals.

**Quan són les pròximes eleccions municipals a València?** Se celebraran el 23 de maig de 2027, i Catalá ja ha sigut proclamada candidata del PP.

## Històric d'alcaldes i regidors

### Alcaldes des del 2000

| Alcalde | Partit | Mandat |
|---|---|---|
| Rita Barberá Nolla | PP | 5 de juliol de 1991 – 13 de juny de 2015 |
| Joan Ribó Canut | Compromís | 13 de juny de 2015 – 17 de juny de 2023 |
| María José Catalá Verdet | PP | 17 de juny de 2023 – actualitat |

### Regidors per llista des del 2003

| Llista | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 |
|---|---:|---:|---:|---:|---:|---:|
| PP | 19 | 21 | 20 | 10 | 8 | 13 |
| Compromís | — | — | 3 | 9 | 10 | 9 |
| PSPV-PSOE | 12 | 12 | 8 | 5 | 7 | 7 |
| VOX | — | — | — | — | 2 | 4 |
| Cs | — | — | — | 6 | 6 | — |
| VALC | — | — | — | 3 | — | — |
| Entesa | 2 | — | — | — | — | — |
| EUPV | — | — | 2 | — | — | — |

## Del feu de Barberá a la ciutat de l'horta i el port

Els socialistes van governar València des de les primeres eleccions democràtiques fins a 1991, sobretot amb Ricard Pérez Casado. Eixe any Rita Barberá va arribar a l'alcaldia amb el suport d'Unió Valenciana i la va mantindre 24 anys, amb successives majories absolutes que van fer de la ciutat un dels grans feus del PP. En 2015 Joan Ribó, de Compromís, va formar govern amb el PSPV i el va allargar fins a 2023. La capital sol votar més a l'esquerra que el conjunt de la Comunitat Valenciana, per la qual cosa la victòria de Catalá, en paral·lel a la del PP en la Generalitat, va suposar un tomb. La gestió autonòmica de la dana, que va acabar amb la dimissió de Carlos Mazón el novembre de 2025, va esquitxar tot el PP valencià, encara que Catalá va mantindre un perfil propi i va arribar a sonar com a possible relleu en la Generalitat.

La ciutat tenia 840.792 habitants a 1 de gener de 2025, segons l'INE, uns 15.000 més que un any abans. La **renda neta mitjana per llar** va ser de 42.374 euros en 2024, per davall de Madrid i Barcelona i per damunt de Sevilla i Màlaga. El port, un dels de més trànsit de contenidors de la Mediterrània, les universitats, el comerç, el turisme i l'horta formen la seua base econòmica. El valencià és cooficial i l'Ajuntament usa la denominació oficial València.

L'habitatge és la principal preocupació social. Segons idealista, el lloguer rondava els 16,3 euros per metre quadrat al mes el juliol de 2026, amb una pujada interanual del 3,5 % a l'agost, més moderada que la d'altres capitals. Les ajudes municipals al lloguer, el retard de les quals va denunciar Compromís l'octubre de 2026, i la promoció d'habitatge assequible en sòl públic són els instruments amb què l'Ajuntament intenta respondre a eixa pressió.

Entre els servicis municipals, l'EMT de València va tancar 2025 amb 120,5 milions de viatgers, un rècord històric i un 4,15 % més que en 2024, i el seu pla director preveu incorporar 228 autobusos híbrids i elèctrics fins a 2028. El deute de l'Ajuntament era de 142 milions d'euros al tancament de 2024 segons el Banc d'Espanya, uns 170 euros per habitant i el més baix de les grans ciutats espanyoles. En el pressupost de 2026, la partida de seguretat, trànsit i emergències (230,7 milions) ja supera la de servicis socials.