--- type: municipio lang: ca canonical: https://www.politicaelectoral.com/ca/espana/municipios/barcelona nombre: Barcelona generado: 2026-10-21T12:00:00 data_crc: be8ed603 ambito: espana ccaa: cataluna provincia: Barcelona alcalde: jaume-collboni --- El socialista **Jaume Collboni** és alcalde de Barcelona des del juny del 2023 amb només deu dels 41 regidors del Consell Municipal. Governa en minoria, només amb el PSC, es recolza en un acord pressupostari amb ERC i ha hagut de recórrer a la **qüestió de confiança** perquè la ciutat tingui pressupost el 2026. Aquesta fragilitat conviu amb decisions de llarg abast: la supressió dels 10.101 pisos turístics el 2028, l'augment del recàrrec turístic i l'impuls al tramvia per la Diagonal. ## Ajuntament de Barcelona - **Alcalde:** Jaume Collboni Cuadrado (PSC), des de 2023 - Govern en minoria del PSC (10 de 41 regidors) amb un acord pressupostari amb ERC. - **Suport extern:** ERC - **Població (2025):** 1.731.649 hab. - **Pressupost 2026:** 4.180,0 M€ | Llista | Ple: 41 regidors | |---|---:| | Junts | 11 | | PSC | 10 | | BComú | 9 | | ERC | 5 | | PP | 4 | | VOX | 2 | ## Alcalde amb deu regidors: la investidura del 2023 Les eleccions del 28 de maig del 2023 van deixar un consistori molt fragmentat. La llista de Xavier Trias, amb Junts, va guanyar amb 11 regidors; el PSC en va obtenir 10; Barcelona en Comú, el partit de l'alcaldessa sortint Ada Colau, 9; ERC, 5; el PP, 4, i Vox, 2. Quan semblava tancat un acord entre Trias i ERC, Collboni va ser elegit alcalde el 17 de juny del 2023 amb els vots dels socialistes, dels comuns i del PP, que van sumar 23 suports per impedir un alcalde independentista. Junts ho va considerar una maniobra i la relació entre tots dos grups ha estat tensa des d'aleshores. Les negociacions per incorporar els comuns al govern no van prosperar i Collboni governa en solitari. Des del juliol del 2024 és, a més, president de l'**Àrea Metropolitana de Barcelona**, l'administració que gestiona el transport, l'aigua i els residus de 36 municipis. L'oposició ha canviat de cares durant el mandat: Trias va deixar el consistori i el va rellevar Jordi Martí al capdavant de Junts; Colau va abandonar l'Ajuntament a finals del 2024 i la seva successora, Janet Sanz, va deixar la política el setembre del 2025. Elisenda Alamany dirigeix el grup d'ERC i Daniel Sirera, el del PP. La ciutat s'organitza en 10 districtes, de Ciutat Vella a Sant Martí, cadascun amb el seu regidor de districte, en un terme municipal d'amb prou feines 101 quilòmetres quadrats, un dels més densament poblats d'Europa. ## Pressupostos a cop de qüestió de confiança La debilitat del govern s'ha vist sobretot en els comptes. El gener del 2025, després de cinc mesos de negociació sense acord amb Barcelona en Comú, el govern municipal va prorrogar el pressupost; el tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, va xifrar en 178 milions l'impacte de la pròrroga, i part dels compromisos amb ERC i els comuns es van canalitzar mitjançant modificacions de crèdit. Per al 2026 el govern va presentar l'octubre del 2025 un projecte de **4.180 milions d'euros**, un 8,5 % més que l'inicial del 2025 i el primer que supera els 4.000 milions. Incloïa 239 milions per a habitatge (un 33 % més, la condició que havia posat ERC), 266,9 milions per al transport públic, 430,6 milions per a seguretat, amb 100 nous agents de la Guàrdia Urbana, i una inversió de 753 milions. El 21 de novembre del 2025 el Ple el va rebutjar: només hi van votar a favor els 15 regidors del PSC i ERC. Collboni va plantejar aleshores una qüestió de confiança vinculada als comptes, que va perdre el 26 de novembre amb 17 vots en contra (Junts, PP i Vox), 15 a favor i l'abstenció dels comuns. Com que l'oposició no va presentar un alcalde alternatiu en el termini d'un mes que fixa la llei electoral, el pressupost va quedar aprovat automàticament el 29 de desembre i va entrar en vigor l'1 de gener del 2026. Era l'últim pressupost que la llei permetia salvar per aquesta via en el mandat. ERC va descartar el 2025 entrar al govern i va optar per comissions de seguiment dels acords. El seu suport pressupostari, però, ha estat decisiu perquè Collboni pogués sostenir la legislatura. ## Deu mil pisos turístics amb data de caducitat La mesura més coneguda del mandat és l'anunci que l'Ajuntament no renovarà el **novembre del 2028** les 10.101 llicències d'habitatges d'ús turístic que hi ha a la ciutat, quan venci el període transitori del decret llei català del 2023. El Tribunal Constitucional va avalar aquest decret el 2025, i Collboni va presentar la sentència com una confirmació de la legalitat de la mesura. El sector s'hi oposa: la patronal Apartur sosté que els pisos turístics són només un 0,77 % del parc d'habitatges i que la seva desaparició no resoldrà el problema de l'accés a l'habitatge, i la federació Federatur manté un recurs davant el Constitucional. Com que el mandat acaba el maig del 2027, serà el pròxim govern municipal qui executi la decisió. La fiscalitat turística ha seguit el mateix camí. El Parlament va aprovar el 25 de febrer del 2026 una llei que duplica l'impost autonòmic sobre les estades turístiques i, des de l'abril del 2026, el **recàrrec municipal** de Barcelona és de cinc euros per persona i nit, amb pujades anuals d'un euro fins a un màxim de vuit; Collboni ha proposat avançar al 2027 aquest sostre. Segons càlculs de premsa, un hoste d'un hotel de quatre estrelles ja paga més de vuit euros per nit entre tots dos tributs. Les protestes veïnals contra la massificació turística de l'estiu del 2024 van donar impuls polític a aquestes decisions. ## El tramvia per la Diagonal i els cent agents de la Guàrdia Urbana La gran aposta de mobilitat de Collboni és completar la **connexió del tramvia per la Diagonal**, que unirà les xarxes del Besòs i del Baix Llobregat. La comissió d'urbanisme va aprovar el març del 2026 la reurbanització de l'avinguda entre el passeig de Sant Joan i la plaça de Francesc Macià, amb els vots dels comuns i d'ERC, i al juliol l'Ajuntament i l'Autoritat del Transport Metropolità van signar el conveni per executar i explotar el tram final, de 2,2 quilòmetres i amb unes obres previstes de 40 mesos. El projecte acumula retards: el 2022 l'objectiu era tenir-lo en servei el 2026. En seguretat, el govern ha fet de l'ampliació de la Guàrdia Urbana un eix del seu discurs, amb 100 nous agents pressupostats per al 2026. La inseguretat apareix des de fa anys entre les principals preocupacions dels barcelonins a les enquestes municipals, i és un dels terrenys en què Junts, el PP i Vox concentren les crítiques al govern. Collboni repetirà com a candidat del PSC a les eleccions municipals del 23 de maig del 2027, davant de Jordi Martí (Junts), Elisenda Alamany (ERC) i Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú); el PP previsiblement tornarà a presentar Daniel Sirera. ## Preguntes freqüents **Qui és l'alcalde de Barcelona?** Jaume Collboni, del PSC, és alcalde de Barcelona des del 17 de juny del 2023. **Quin partit governa a Barcelona?** Governa el PSC en solitari i en minoria, amb 10 de 41 regidors i un acord pressupostari amb ERC. **Quants regidors té l'Ajuntament de Barcelona?** En té 41: Junts 11, PSC 10, Barcelona en Comú 9, ERC 5, PP 4 i Vox 2. **Quin és el pressupost de Barcelona el 2026?** El pressupost del 2026 puja a 4.180 milions d'euros i va quedar aprovat després de la qüestió de confiança del novembre del 2025. **Quan són les pròximes eleccions municipals a Barcelona?** Se celebraran el 23 de maig del 2027, i Collboni tornarà a ser el candidat socialista. ## Històric d'alcaldes i regidors ### Alcaldes des del 2000 | Alcalde | Partit | Mandat | |---|---|---| | Joan Clos i Matheu | PSC | 26 de setembre de 1997 – 8 de setembre de 2006 | | Jordi Hereu Boher | PSC | 8 de setembre de 2006 – 1 de juliol de 2011 | | Xavier Trias i Vidal de Llobatera | CiU | 1 de juliol de 2011 – 13 de juny de 2015 | | Ada Colau Ballano | BComú | 13 de juny de 2015 – 17 de juny de 2023 | | Jaume Collboni Cuadrado | PSC | 17 de juny de 2023 – actualitat | ### Regidors per llista des del 2003 | Llista | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | |---|---:|---:|---:|---:|---:|---:| | Junts | — | — | — | — | 5 | 11 | | PSC | 15 | 14 | 11 | 4 | 8 | 10 | | BComú | — | — | — | 11 | 10 | 9 | | ERC | 5 | 4 | — | 5 | 10 | 5 | | PP | 7 | 7 | 8 | 3 | 2 | 4 | | VOX | — | — | — | — | — | 2 | | CiU | 9 | 12 | 15 | 10 | — | — | | ICV-EUiA | — | 4 | 5 | — | — | — | | BCN Canvi-Cs | — | — | — | — | 6 | — | | ICV-EA | 5 | — | — | — | — | — | | Cs | — | — | — | 5 | — | — | | CUP | — | — | — | 3 | — | — | | UpB-ERC | — | — | 2 | — | — | — | ## Una ciutat que creix amb la immigració i vota diferent de Catalunya Els socialistes van governar Barcelona sense interrupció entre el 1979 i el 2011, amb Narcís Serra, Pasqual Maragall, alcalde dels Jocs Olímpics del 1992, Joan Clos i Jordi Hereu. Xavier Trias, de CiU, va trencar aquesta hegemonia entre el 2011 i el 2015, i Ada Colau, de Barcelona en Comú, va governar dos mandats entre el 2015 i el 2023, el segon en coalició amb el PSC. La ciutat vota de manera diferent del conjunt de Catalunya: l'independentisme hi pesa menys i l'esquerra no independentista ha estat decisiva en gairebé totes les majories. Des de l'agost del 2024 la Generalitat és presidida per un altre socialista, Salvador Illa, cosa que ha alineat per primera vegada en més d'una dècada l'Ajuntament, el Govern català i el Govern central sota el mateix color polític. Barcelona tenia 1.731.649 habitants a 1 de gener del 2025, la xifra més alta de la seva història i uns 29.000 més que un any abans. El creixement prové gairebé del tot de la immigració: més d'un terç dels veïns ha nascut a l'estranger, gairebé la meitat a Amèrica, segons el padró municipal. La **renda neta mitjana per llar** va ser de 49.915 euros el 2024, segons l'INE, amb grans diferències entre Sarrià-Sant Gervasi o les Corts i barris de Nou Barris o Ciutat Vella. Turisme, congressos, port, comerç, universitats i un teixit tecnològic creixent sostenen una economia molt orientada als serveis, i el català és la llengua d'ús habitual de l'administració municipal. És l'única gran ciutat espanyola on el lloguer s'ha frenat de manera clara. Segons idealista, el preu mitjà va ser l'agost del 2026 de 20,2 euros per metre quadrat, amb una pujada interanual del 0,7 % després de diversos mesos de descensos, una evolució vinculada als topalls de preus de la llei estatal d'habitatge en zones tensionades, que l'Ajuntament defensa i que els propietaris critiquen perquè redueixen l'oferta. El pressupost del 2026 dedica 84 milions a la promoció i gestió d'habitatge públic, 50 a rehabilitació i 20 a un fons per exercir el dret de tanteig i retracte. Pel que fa als serveis, Transports Metropolitans de Barcelona, l'empresa pública de metro i autobús, va superar el 2025 per primera vegada els 700 milions de viatges, un 2,4 % més que el 2024. L'Ajuntament va tancar el 2024 amb un deute de 1.390 milions d'euros segons el Banc d'Espanya, uns 800 euros per habitant, el segon més alt de les grans ciutats després de Madrid en termes absoluts. El pressupost del 2026 destina 994,9 milions a l'àrea de drets socials, educació i serveis a les persones, la partida més gran dels comptes municipals.